A tots els hi convido, per exemple, com fa Jane Jacobs a “Muerte y Vida en las grandes Ciudades” (Capitan Swing) a passejar-se pel carrer. En ells llegiran que hi ha més “empower” en les sabates victoria i les passejants del mercat de divendres de Bellvitge que entre els followers de Ignacio Escolar.

Una passejada, com la que fan les companyes del “Gentrificación no es nombre de señora“. Un projecte ja linkat a aquest bloc diverses vegades per la seva capacitat de recollir totes les experiències humanes des de la humiltat i no des d’una càtedra universitària (on cal dir que també hi són).

La dona invisible, la dona pública, la cuidadora, la creadora, l’arquitecta, l’urbanista, la transmissora de coneixements, l’estalviadora, aquelles que s’invisibilitzen en la quotidianetat de les passes a la ciutat.
Elles, avui, són les que aturen desnonaments, les que ens donen lliçons, les que, amb dificultats o no, llegeixen o ténen títols acadèmics. Elles, les ciutadanes. Les que practiquen la resiliència abans de que aquesta guanyés enllaços a google. Elles, també, les resistents.

Gràcies a les dones que em van parir.

Potser algun dia m’atreveixo amb allò del gènere però… no em toqueu d’allà on vinc o allò que sóc… que em cremo.  A les sales d’espera de perruqueries i amb el quiosquer que guarda la revista tots els dimecres també es fa ciutat.

Elena nos muestra cómo fue la exposición que ha sido la llave de todo.
Y en cuanto podamos os haremos una muestra de lo que será el viaje hacia re-construir la ciudad.

Un impredible sobre el proyecto de PAU FAUS. REBELDÍA FERTIL:  http://www.btbwarchitecture.com/2013/02/rebeldia-fertil.html

Què proposem?

Dissabte 13O 17h Manifestació camperola
Per a l’ús col·lectiu de la terra i el patrimoni
Sortirà de la Plaça Antoni Baqué (Rodalies R2 la Llagosta, a uns 15 minuts de Barcelona) a les 17.00h. La manifestació acabarà amb un “judici popular” del Grup immobiliari Alcaraz – el denunciant.

Dissabte 13O-Dilluns 15O AcamPiella

- Participant a la #aCamPiella El mateix disabte a la nit començarà una acampada als voltants de la masia amb diverses xerrades (amb Miquel Amorós i els col·lectius de Lakabe, Repoblament i Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya -ASAC-, entre d’altres) i altres activitats. Així doncs, porteu sac de dormir, roba d’abric… i si teniu tenda, perfecte! (recordem que l’objectiu no és fer botellón…)

- Difondre aquesta moguda entre amics, familiars, etc. perquè tothom sapiga com està el pati. En aquest mail us adjuntem material per a fer difusió… i fotem-li canya al Twitter: #aCamPiella #CanPiellaVive #CovantAutonomia #AlcarazésMafia #accióGlobal13O

———————–
CASTELLANO

13O-15O Por el uso colectivo de la tierra y el patrimonio. NO a la especulación. ¡Salvemos Can Piella!

Can Piella, conjuntamente con la ASAC (Alianza por la Soberanía Alimentaria de Cataluña), la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de La Llagosta, la organitzación internacional Reclaim the Fields y el grupo de Repoblació Catalunya proponen, para el próximo Sábado 13 de Octubre, día de Acción Global, una manifestación campesina en defensa del uso colectivo del territorio y el patrimonio y contra la especulación, pidiendo además la revocación de la orden de desalojo cautelar, que consideramos inprocedente.

¿Qué proponemos?

sábado 13O 17h Manifestación campesina
Por el uso colectivo de la tierra y del patrimonio
Saldrá de la Plaza Antoni Baqué (La Llagosta) a las 17.00 de la tarde.
Juicio Popular

Sábado 13O – Lunes 15O AcamPiella

- Participando en #aCamPiella. El mismo  sábado por la noche empezará una acampada en los alrededores de la masia con diversas charlas (con Miquel Amorós y los colectivos de Lakabe, Repoblament y Alianza por la Sobirania Alimentaria de Cataluña -ASAC-, entre otros) y otras actividades. Así que traed ropa de abrigo, saco de dormir… y  si teneis tienda, ¡perfecto! (recordemos que el objectivo no es hacer botellón…)

- Difundiendo esta movida entre amigos, familiares, etc para que todo el mundo sepa cómo está el patio. En este mail os adjuntamos material para hacer difusión… y metámosle caña al Twitter!

#aCamPiella #CanPiellaVive #CovantAutonomia #AlcarazésMafia

–
Can Piella
web - www.canpiella.cat

twitter – @canpiella

A la pràctica, moltes senyals ens fan detectar aquestes trobades en els nostres carrers.

Però, aquest post i el que aquí presenta vol detectar espais reinventats. Aquests, però, apareixen espontàniament, parteixen de decisions individuals on el ciutadà agafa la magalla i fa allò tantes vegades cantat de “BON COP”.

Marges de línies de tren i espais residuals que abans de ser deixats de la mà de l’abandonament i de la indefinició dels espais rectangulats sobre els mapes, donen color i vida a allò que va més enllà del verd urbà.

Agricultura urbana, espais periurbans que molt abans de ser analitzats o regulats, ja existien.

Us convidem, per tant, a la mostra fotogràfica i documental anomenada: LA CIUTAT JUBILADA.
S’inaugura el 16 de novembre del 2012 a Mollet del Vallès, al centre cívic el Lledoner. (reserveu dates)

Els autors d’aquesta mostra admiren i volen deixar constància de l’activitat que allà es produeix. Més enllà de la jubilació, del NO-RES, llegim l’activitat al marge, revolucionària, activa, viva, verda i roja.

Hortelanes i ciutadanes, persones que des de fa molts anys renunciaren a que la normalitat les esmorteís. Un camí a l’hort…

En aquest vídeo, un tastet del que serà la mostra:

Fa un nit vespre tranquil, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí el Batlle, els regidors i regidores, el fill de l’ex-president de la Generalitat
que es dedica esforçadament al “trapitxeo” amb les ITV, el regidor que envia els fills
dels altres als barracons per poder posar pipicans.
La senyora ex-ministra de defensa ve amb un soldat i el President Mas ve agafat de
braçet de la senyora Sánchez-Camacho! Hola, ministre que indulta Mossos
d’Esquadra torturadors, hola prohom de la cultura hereu de les grans famílies que
saqueja les institucions culturals catalanes.
Benvingut, conseller que defensa i aplaudeix els qui apallissen i torturen ciutadans
innocents i dones embarassades, que és el mateix que empresona per desenes els
treballadors que fan vaga.
Bon vespre Alí Babà, Hannibal Lecter i tota la resta.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
Casa vostra serà casa nostra i no hi haurà cases d’algú.
El poble de Gràcia i de tots els Països Catalans hem vingut a rescatar-vos!
Tenim un pla i no té cap cost… per a nosaltres
Aquest ha estat per vosaltres com el darrer atracament. Perquè el gasteu en unes
vacances eternes hi ha un balneari que us hem preparat a Andorra. D’ara endavant
farem la vostra feina i deixareu que ens arreglem amb el que hagueu deixat. Sabrem
fer-lo servir pel que realment fa falta:
Per garantir que les gracienques i els graciencs puguin seguir vivint a Gràcia si ho
desitgen
Per garantir que les gracienques i els graciencs puguin passejar lliurement pels seus
parcs
Per garantir que les gracienques i els graciencs no estudïin dividits en escoles per rics
i escoles per pobres sinó en una única xarxa pública catalana
Per garantir que els nostres fills i filles puguin accedir a un ensenyament infantil igual
que els vostres
Per garantir que les gracienques i els graciencs no estiguin dividits en hospitals per a
rics i hospitals per a pobres sinó en una única xarxa pública catalana
Per garantir que cap català sigui atracat per Salvador Alemany, Isidre Fainé i
Florentino Pérez als peatges de Martorell, Sagunt, la Jonquera o Castelló.
Per garantir que viatjar en transport públic està a l’abast de tothom
Per garantir que l’accés als medicaments sigui igual per tothom, sense copagaments
Per garantir que la nostra llengua sigui respectada com el que és, la llengua nacional
de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar
Per impedir que la màfia de Las Vegas s’instal·li al Baix Llobregat i construeixi el seu
parc temàtic.
Per no haver de negociar ni amb Espanya ni amb França a què dediquem la riquesa
que nosaltres mateixos produïm
Per no haver de negociar amb la patronal a què dediquem la riquesa que nosaltres mateixos produïm

Per no haver d’entregar al patró la riquesa que nosaltres mateixos produïm

La terra és per a qui la treballa, la riquesa per a qui la crea.
Jo de vosaltres acceptaria: encara sou a temps i no existeix el gran dia pels boxejadors
veterans
Ho podrem fer perquè nosaltres no hem de pagar impost revolucionari a la Caixa, ni a
Abertis, ni a la patronal, ni als grans homes de la sanitat privada que ara campen al
seu aire a la Conselleria de Sanitat, ni al PP, ni al govern d’Espanya, ni a la Unió
Europea, ni al Fons Monetari Internacional.
Que comenci la festa. Podeu venir tots els presents, us hi esperem, hi ha lloc per tots.
Qualsevol nit els botarem foc.

Como muchos ya hemos escuchado y visto, la Colònia Castells ya está desapareciendo. Como muchos otros rincones de Barcelona, Poble Nou, en gran grado, desaparecen huellas, identidad y magia. Aquello que se busca y se aprecia en la mentalidad colectiva (calles encantadoras, vida de barrio, etc.) es lo que el ayuntamiento hace desaparecer, según ellos, para rehabilitar. Pero sin consultas ciudadanas, sin antropólogos que podrían dar algunas pinceladas sobre apropiación del espacio, sin sociólogos que faciliten una lectura social a las necesidades urbanísticas,… Así de un golpe de pluma, desarrollan ciudad. Mejor dicho: destruyen ciudad.

No es por ser negativa, porque hoy cuelgo aquí lo que colectivos y personas creemos que debe ser la mirada institucional, lo que deben leer. Sí, “DEBER” porque es su trabajo. Lo importante de esto, al menos, lo positivo, es que los medios y recursos a nuestro alcance estan extendiendo la denuncia de una forma espectacurlar y creativa.

Ojo a la calidad del teaser.

Teaser de [NO-RES] from metromuster on Vimeo.

Y a otras cosas que hacen en su web:

http://no-res.cc/es

Aquí preparando acciones urbanas de visibilización.
properament als seus carrers.

Quina catàstrofe ha obligat a desallotjar 350.000 famílies del seus habitatges? Si aquesta es dilueix en quatre anys i s’aguditza amb persones anònimes, es percep amb menor gravetat i impacte. Un terratrèmol o una inundació hauria ocasionat fires benèfiques a televisió, declaracions institucionals i eines per reduir l’impacte sobre aquest desallotjament massiu. Però,… a Espanya aviat seran 500.000 les famílies que seran desallotjades per la usura bancària i la passivitat de les administracions públiques. Aquestes últimes parlen de “manca d’eines” o de no ser la seva competència, creen eines molt dèbils on no s’atreveixen, no s’apoderen.
Entre uns i altres, suportem. La única cosa positiva que es pot treure d’aquesta catàstrofe social és que, a més de l’adhesió a la PAH de milers de ciutadans a molts municipis, demostra que les famílies i l’ajuda mútua estan suportant les sacsejades d’aquest capitalisme que ens governa, fent molts d’aquest desnonaments invisibles. Al contrari que els propis afectats organitzant-se sota el crit de SI SE PUEDE, han fet aturar 200 desnonaments i han aconseguit lloguers socials a desenes de famílies.
La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) ha generat una estela d’apoderament individual i col•lectiu, en un any s’han generat a tot l’Estat quasi un centenar de plataformes i han influït, tot i que encara dèbilment, en el discurs polític. La dació en pagament ha passat de ser una solució que ensorraria el sistema a estar en una declaració de bones pràctiques (mínimes) on s’estan adherint algunes entitats financeres.
Les administracions municipals fa uns mesos es van mostrar molt actives contra els desnonaments, però a dia d’avui encara tenen moltes feines que no han ni començat: on és el cens municipal de pisos buits? On són les taules municipals d’emergència habitacional? On són els pisos de lloguer social? On són les dades sobre el nombre de desnonaments que hi estan patint els municipis?
El que ha de provocar aquesta reflexió és la reacció com a ciutadans de les persones que formen part dels ajuntaments, jutjats, funcionaris de justícia (a València ja s’han manifestat), treballadors de les entitats financeres (hi ha 60.000 d’aquests que perdran la seva feina fruit de les fusions), treballadors socials i veïns, per a que es visibilitzin. Accionar, mobilitzar i treure tota la maquinària possible per a recuperar la dignitat social i institucional.
Mentrestant, a l’Abril ens veureu als carrers on us convidem a unir-vos a la recollida de signatures per la ILP: http://www.quenotehipotequenlavida.org/

I és una lluita unitària perquè no es defensa la hipoteca, es defensa el dret a l’habitatge. I en aquesta lluita hi som totes!

Como cuando corres en sueños.

Cada día hay dos frentes claros, incluso a nivel local. Los políticos a sueldo (como los matones) correas de transmisión de un orden superior que PAGA I MANA. Una idea que se instaura, sin voluntad de cambio, como si de llevar las manos atadas se tratara, como si de un experimento científico donde el límite fuera la física del sistema. El otro frente es la realidad que concide con lo que necesitan los ciudadanos (todas). Tristemente, triste,… no suelen coincidir los frentes. Y eso, como en las peores predicciones meteorológicas, frentes diferentes sólo son capaces de generar grandes tormentas.

En la praxis de la vida cotidiana siguen estando las leyes de la física y la termodinámica, pero nada más. Ojo, nada más nos limita. Aquellas declaraciones de: “esto no se puede conseguir” o… “una huelga hay que saber cuando hacerla” a sus autores les digo: dejen su asiento. Este tipo de frases sólo pueden ser de gente que cree ser el motor ejecutor, en lugar de un simple representante, siguen creyendo en su trabajo “a sueldo” volviendo al principio del post.

BASTA!! ¿No se dan cuenta de que hay que seguir caminando? Que no estamos pidiendo la cabeza de Botín, pedimos que un artículo internacional se cumpla. No es utopía son PACTOS INTERNACIONALES RATIFICADOS. Art. 11 del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales dice: el estado esta obligado a hacer todo lo posible por impedir los desalojos forzados por motivos económicos. Y que en caso de no evitarlos, debe velar para que se cumplan todas las garantías procesales y un realojo digno y adecuado para las familias. España firmo y ratifico este pacto, por lo que está obligado a cumplirlo.

Sabemos pedir, crear, construir y exigir.

Mientras nos sigáis diciendo que “no es posible” NOSOTRAS nos ponemos en marcha.

Mientras haya desahucios, habrá ocupaciones, mientras no haya un parque público de alquiler habrá pegatinas verdes también para vosotros. Mientras…. mientras sigáis en vuestro ritmo de “es que no podemos hacer nada” seguiréis sin representarnos.

No pedimos la luna, la construiremos aquí desde abajo, con paper maché. Mientras vosotros seguís con planos y puentes obsoletos que no llevan a ningún sitio.

Hubo un día que me despedí de ese tipo de política. En el camino de regreso he conocido a mentes maravillosas que construyen disfraces de sapo para corazones de príncipe: ahí es donde está el pueblo.